dimarts, 1 de juny del 2010


Característiques musicals:


  • La importància de la melodia: busca la simetria. Les melodies són clares i senzilles.

  • Textures lleugeres i clares. S'utilitza majoritàriament l'homofonia i la melodia acompanyada.

  • El triomf de la forma musical, concretament de la forma sonata i d'una sèrie de normes bàsiques per arribar a la perfecció i a la bellesa.

  • El llenguatge harmònic és plenament tonal. Existeix una jerarquia tonal amb importància de la tònica, dominant i subdominant.

  • S'otorga importància a l'elegància i la bellesa, a la proporció i l'equilibri.


La Sonata és una forma musical per un, dos o tres instruments. Normalment consta de 4 moviments:

  • Allegro.

  • Adagio.

  • Minuetto

  • Final


La Simfonia és la forma que més va triumfar a la Viena del classicisme. Es tracta d'una gran sonata per orquestra que s'estructura en 4 moviments bàsics:

  • Allegro.

  • Andante

  • Minuet

  • Presto


El concert: a partir del segle XVIII desapareix el concerto grosso del barroc i s'imposa el concert per a solista.


La Música de Cambra és aquella composta per un nombre reduït d'instruments, les formes més freqüents són:

  • Quartet de corda.

  • Trio de corda, quintet de corda i el trio quartet i quintet amb piano.


L'orquestra: en el classicisme desapareixen l'orgue i el clavecí i s'introdueixen altres com el clarinet.



dimarts, 6 d’abril del 2010

dimarts, 30 de març del 2010

divendres, 12 de març del 2010

EL BARROC

Característiques artístiques del barroc

- Abundància d'elements decoratius.
- Explotació i agudització dels contrastos.
- Imitació de la naturalesa.
- Propensió a lo transcendetal, lo magnífic i solemne.

Característiques musicals

- Joc musical consistent en la no uniformitat, el contrast deliberat. (Contrast de matissos i de tempo)
- Gust per l'ornamentasió i la virtuositat.
- S'utilitza la melodia acompanyada.
- Apareix el baix continu: un uinstrument harmònic fa els acords perquè l'harmonia quedi bé.
- Mostra els afectes: alegria (tonalitats majors, temps ràpids i registres aguts) i tristesa (tonalitats menors, registres greus i temps lents)
- Ritme: és mecànic, reiteratiu i molt marcat.
- Simbolisme sonor: intensificació de la força mitjançant la música de la força emocional de les paraules.


Formes musicals del barroc

- Formes instrumentals del barroc:
Obres llargues dividides en vàries parts:

- Suite: danses de ritme i caràcter diferent agrupades en una sola obra.


- Concerto: contrastos entre un instrument solista i l'orquestra.


- Concerto grosso: contrast entre un petit grup d'instruments (concertino) i l'orquestra (grosso)




- Sonata: obra per a un, dos o tres instruments dividida en vàries parts.
Obres curtes i en una sola part:


Obres curtes en una sola part.

- Tocatta: peça musical destinada als instruments de teclat (orgue i clavecí). Característica: vituosisme.

Surprise
- Fuga: forma en un sol moviment de durada curta, que consta d'un tema que es va imitant en les diferents veus. Destinada a un sol instrument polifònic. Sol anar precedida d'una toccata, preludi, fantasia...

- Formes vocals del barroc
Música profana:
- Ópera:

Música religiosa:
- Oratori:
- Cantata:
- Passió:




diumenge, 31 de gener del 2010

Instruments del Renaixement







1. Corda Pinçada
Corda pinçada amb teclat
2. Corda fregada
3. Vent fusta
4. Vent metall



1. Corda pinçada


1.1 El llaüt.


1.2 La viola de mà


1.3 Tiorba


1.4 Arpa


CORDA AMB TECLAT PINÇADA



- Virginal.

- Espineta.


- Clavecí.



2. Corda fregada



2.1 Viola de gamba


2.2 Viola de braccio




3. Vent fusta



3.1 Flauta travessera



3.2 Cromorn


3.3 Xeremia



3.4 Rackett



3.5 Orgue



4. Vent metall

4.1 Serpent



4.2 Sacabutx



4.3 Cornetto








dijous, 14 de gener del 2010

RENAIXEMENT (segles XV i XVI)

El renaixement és l'època artística i cultural en la que dóna començament l'edat moderna. Apareix a mitjans del segle XIV a Itàlia.

Els motius més destacats pels quals es passa de l'edat mitjana a moderna són 3:
- La invenció de la impremta. (1484)
- El descobriment d'Amèrica. (1482)
- El cisnme de l'Església Catòlica, per Martí Luter.

Poc a poc va anar desapareixent l'obscuritat el dogmatisme, el misticisme diví... i es va passar a viure i a pensar molt, promogut per la burgesia.

Com la pròpia paraula indica, renaixement vol dir fer renéixer quelcom: l'època grega i romana.

Sorgeixen uns nous valors: la individualitat, la racionalitat cientifisme i emocions. Tot això va fer que sorgís un nou corrent: l'HUMANISME.

En aquest vídeo tenim una introducció global del renaixement.




CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT

- El ritme i la melodia: es començava a fer servir la indicació del compàs, però no es posaven línies divisòries, tot i que es marcaven amb un tipus de pulsació anomenada tactus. Els autors van començar a escriure alteracions a les partitures.

- L'harmonia i la textura: es comença a utilitzar la textura contrapuntística.



FORMES VOCALS DEL RENAIXEMENT

Música Profana:

- Madrigal: composició vocal profana polifònica. Procedent d'Itàlia.
- Villancico: cançó polifònica profana castellana de caire popular. Procedent d'Espanya.
- Chanson: cançó polifònica profana a vàries veus amb acompanyament instrumental. Procedent de França.
- Balleto: cançó polifònica profana anglesa. Cançons elegants amb estil homofònic.
-Ensalada: cançó polifònica que barreja homofonia amb contrapunt. Barregen les veus i els idiomes. Tenen moments irònics i d'altres de seriosos i d'irònics.

Música Religiosa:

- Motet: composició polifònica vocal religiosa.
- Missa:

HO SENTO, NO PUC ACABAR, JA HO ACABARÉ DEMÀ QUE AVUI HE DE FER ALTRES ASSIGNATURES.

P.D. No he anat a l'entrenament de bàsquet per fer això.






dissabte, 5 de desembre del 2009

Les textures musicals

La textura és l'organització de diferents sons d'una obra que sonen simultàniament.

Aquest vídeo que adjunto ho explica molt bé.


N'hi ha 4:

1. Uníson o monofònica: vàries veus toquen o canten les mateixes notes i el mateix ritme.
2. Homofònica: vàries veus toquen o canten el mateix ritme però amb diferents notes.
3. Contrapuntística: cada veu toca o canta notes i ritmes diferents.
4. Melodia acompanyada: hi ha una veu principal (melodia) acompanyada per les altres (acompanyament), que tenen menys importància.